Acabam de saber del, inesperat, traspàs de Maties Tugores i Garau. Palma Distribucions, la llibreria Embat, Born de llibres i la llibreria Quars volen fer arribar el seu condol al nostre company Maties Tugores. Descansi en pau.

Ens dol la sobtada notícia del traspàs del nostre amic, traductor i poeta, MATIES TUGORES. “L’antologia de poetes de les Balears” (ed bilingüe català-francès) amb la que estava molt il·lusionat, resta pendent de publicació, i la presentació, del poemari de Ismaël Aït Djafer, n’eren els seus projectes més immediats. Ens ha deixat un home molt feiner que sentia, molt aprop, dues llengües, la catalana i francesa.

No fa gaire estona, i així o recollirem en vídeo en aquest blog, gaudirem de la presentació que es va fer, a l’Alliance Française amb la col·laboració de la llibreria Embat, del recull de poesia que ell matei ens oferi, “Quinze veus surrealistes franceses” coordinat pel nostre apreciat company i del qual ens en parlaren; Miguel Magnier (Cónsul Honorari de França a Palma), Ángel Terrón (poeta i director literari de Edicions El Tall), Maties Tugores (poeta i traductor) i Perfecto Cuadrado (catedràtic a l’UIB, poeta i traductor).

El vídeo recull les intervencions, integres, dels ponents a la presentació, als quals s’hi afegí Emili Sanchez-Rubio fent lectura d’alguns poemes, en català, simultaniejant amb Maties Tugores que ho va fer en francès.

La introducció i acomiadament de l’esdeveniment en vídeo mostra imatges de l’Alliance Française posant-hi un fons musical d’Agustí Baró i Antoni Cuenca anomenat “Andreu”.

Matias Tugores i Garau, va néixer a Valenciennes (Nord de França) de pares mallorquins. En aquesta ciutat, va cursar estudis administratius, comptables i d’art dramàtic al CAD amb el director d’escena Paul Plaisant. També és diplomat en llengua francesa per diverses institucions universitàries. Als vint anys, torna amb els seus pares a l’illa, on s’estableix fins al dia d’avui i on escriu poesia inspirada, sobretot en els déus de l’Olimp i William Shakespeare.

Actualment col.laborava amb poesies a les revistes S’Esclop, de cultura catalana, amb presentacions de poetes francesos i Segell, de cultura jueva, amb articles sobre la repressió nazi. Presenta també a poetes de llengua catalana en revistes franceses. Està inclòs en les antologies: Documenta Balear i Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Amb l’escriptor Cristóbal Serra li uneix, a més de la seva admiració com a persona i escriptor una gran passió per la literatura francesa, confirmada per les llargues einterminables xerrades que tots dos anaven mantenint i sobretot per un amor mutu per les paraules, una evidència fefaent fou l’aparició de : Curolla del mallorquí dadà (2006) i Vauvenargues, obra selecta (2007).

Participà en conferències i col·loquis, tals com els esdevinguts darrerament a Granada: “Trobada entre cultures. La paraula viva”, (organitzat pel poeta i editor Pedro Enríquez, on va compartir taula de debat amb importants personatges de la literatura com Clara Janés, Antonio García Tejeiro i José Luis Reina Palazón), o el “Homenatge a Josep Palau i Fabre” el 2007, en el 90 aniversari d’aquest “gran de la literatura catalana”.

El 2007, POBLES DE LLEVANT li va concedir un dels seus premis de poesia.

El novembre de 2009, participà en el Primer Congrés Internacional de Poesia i Música per a la Pau, (organitzat pel Centre UNESCO d’Andalusia i la Fundació Internacional Cultura de Pau) amb una sèrie de poemes titulada Paraules d’un temps perdut per a ser cantades en el vent.

This entry was posted on Friday, January 8th, 2010 at 16:28 and is filed under Història. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.